Eliminació biològica de nutrients. Definició de cicles

En general, si es volgués tractar una aigua residual domèstica, hi hauria d’haver 3 fases. Anaeròbia, aeròbia i anòxica per poder eliminar nutrients i matèria orgànica. Aquestes fases es poden combinar de diferents maneres per optimitzar l’eliminació de nutrients. Per cada fase es tindria les següents característiques:

Fase	Condicions	Producte eliminat	Producte generat	Microorganismes involucrats
Anaeròbia	No O2 No NOx-	Àcids grassos volàtils (MO)	PO4 Nova biomassa	PAO’s Heteròtrofs anaeròbis
Anòxica	No O2 Presència de NOx-	MO NOx- PO4	N2 (gas) CO2 Nova biomassa	Desnitrificants PAO’s
Aeròbia	Presència d’O2	NH4+ MO PO4	NOx- Nova biomassa CO2	Amoni oxidants Nitrificants Heteròtrofs

Es poden donar diferents formats a les fases descrites a la taula anterior. Per l’eliminació biològica de nutrients en continu es podrien fer servir diverses opcions:

Exemple 1:

En aquest cas en la fase anaeròbia es despendrien els fosfats per l’efecte dels PAO’s mentre es consumeix MO en forma d’àcids grassos volàtils. Després es passaria a la fase anòxica que el nitrat actuaria com a acceptor d’electrons i tindria lloc la desnitrificació amb la conseqüent eliminació de MO. També es captarien els fosfats generats en la fase anaeròbia anterior. Per últim hi hauria la fase aeròbia on hi tindria lloc el consum d’oxigen per eliminar MO que quedés i per generar NO_x^-. S’hauria de fer una recirculació des d’aquest punt cap al tanc en fase anòxica per desnitrificar el nitrat generat.

Exemple 2:

Aquest exemple és molt similar a l’anterior. Però amb la diferència que hi ha una fase anòxica i una aeròbia més. Aquest fet és per aconseguir al màxim la desnitrificació (fase anòxica II) i una fase final aeròbia per acabar d’eliminar la MO que pugui haver quedat després de la desnitrificació en la fase anòxica.

Exemple 3:

El cas següent consta d’un reactor que actua amb una altra metodologia. La tecnologia s’anomena SBR (sequencing batch reactor). Un SBR funciona en discontinu havent-hi diferents fases. Una fase d’omplerta, reacció, sedimentació i buidat. Aquestes fases conformen un cicle que pot ser dissenyat de diferents maneres en funció de l’aigua a tractar i els nutrients a eliminar.

Un cicle on es produeixi l’eliminació de f`sfor, nitrogen i MO podria ser com el definit a continuació:

El cicle està definit de la següent manera (8 hores):

1. Fase d’omplerta

2. Fase anaeròbia, on es generen els sulfats

3. Fase aeròbia, s’eliminen els sulfats i MO. Es generen nitrats.

4. Fase d’omplerta

5. Fase anòxica, desnitrificació.

6. Fase aeròbia, es generen nitrats i es descomposa la MO no gastada en la fase anterior.

7. Fase d’omplerta

8. Fase anòxica, desnitrificació.

9. Fase aeròbia, es generen nitrats i es descomposa la MO no gastada en la fase anterior.

10. Sedimentació (anòxica, desnitrifació en cas d’existència de nitrats)

11. Buidat

Tractaments de desinfecció; avantajosos o inconvenients?

L’avantatge principal que suposa l’aplicació de tractaments de desinfecció és evitar la infecció de la població per organismes patògens. Per tant, la desinfecció és un procés indispensable per assegurar la qualitat de l’aigua per a ús domèstic. Els tractaments poden ser físics o químics. Els tractaments físics com la filtració o la irradiació d’UV eliminen una bona part dels microorganismes però no asseguren la no presència de patògens al llarg de la xarxa de distribució. Això és la problemàtica que els tractaments químics com l’aplicació de Cl o de cations metàl·lics solucionen. La persistència d’aquests compostos assegura la inexistència d’organismes en el punt de consum. El tractament amb ozó, un agent químic, no és persistent però molt efectiu i poc danyí per la salut comparat amb el clor.

Segons el tractament físic que s’utilitzi per desinfectar s’aconseguiran diferents rendiments. La filtració és per aigües amb cèl·lules procariotes, i l’aplicació d’UV assegura més mortalitat en tots els organismes que es trobin en les aigües.

Si no es té en compte el cost, a grans trets, segons diverses variables com cabal d’aigua, qualitat d’aquesta o distància fins el punt de consum, es triarà un o una combinació de tractaments.

El cost i preu del tractament també té una gran importància alhora de l’aplicació d’un o altre. Els tractaments químics són normalment més barats per un cabal petit d’aigua, ja que es necessita poc agent químic. Però si es tracten grans cabals d’aigua tractaments que necessitin una infraestructura més cara com el cas de l’ozó o UV, pot sortir a compte. És molt important tenir un bon coneixement de les característiques de l’aigua a desinfectar.

Quatre idees de convèncer

S’ha de fer una interlocució amb el receptor del missatge. Ha de quedar calr del que es parla. Sobretot fer preguntes de caràcter positiu pel tema del que volem convèncer i de negatives  si es parla de l’oposat.

La gent no pot perdre l’atenció del que s’està dient i treure totes les qualitats del producte o la idea de la que es vol convèncer.

LA SINGULARITAT DELS PIXAPINS

Pixapi, xava, quemacu,… Són alguns dels noms per denominar la gent que ha viscut, viu o viurà a Barcelona. Des de temps passats de quan Barcelona començà a ser una ciutat industrial sobre finals de segle XVIII, que la gent dels pobles anomena aixi els barcelonins. En principi eren paraules en to despectiu, però que a mi com a xava em semblen encertades i, fins i tot, divertides. Aquests adjectius es començaren a dir perquè la gent de Barcelona va començar a anar, primer els diumenges i posteriorment caps de setmana, als pobles per buscar tranquil·litat i veure verd. Els vilatans al veure tanta gent de ciutat passejant-se per boscos i pobles com burgesos per la seva fàbrica, van començar a malfiar i fer mofa en els seus moments íntims. Això sí, quan poden, treuen tot el suc del pixapí de torn que va a comprar quatre fuets per algun poblet de muntanya, no els hi fa tant d’oi!!

En fi que com a bon “camacu” que sóc i orgullós del que sóc, puc dir que en certa manera els estereotips encaixen prou bé en mi, igual que un de poble que baixa a Barcelona i es queda bocabadat amb el metro de la plaça Lesseps (jo em quedo al·lucinat també, però no del metro sinó de la plaça).En certa manera, tots som singulars dins la homogenitat.