Es poden donar diferents formats a les fases descrites a la taula anterior. Per l’eliminació biològica de nutrients en continu es podrien fer servir diverses opcions:

Exemple 1:

En aquest cas en la fase anaeròbia es despendrien els fosfats per l’efecte dels PAO’s mentre es consumeix MO en forma d’àcids grassos volàtils. Després es passaria a la fase anòxica que el nitrat actuaria com a acceptor d’electrons i tindria lloc la desnitrificació amb la conseqüent eliminació de MO. També es captarien els fosfats generats en la fase anaeròbia anterior. Per últim hi hauria la fase aeròbia on hi tindria lloc el consum d’oxigen per eliminar MO que quedés i per generar NO_x^-. S’hauria de fer una recirculació des d’aquest punt cap al tanc en fase anòxica per desnitrificar el nitrat generat.

Exemple 2:

Aquest exemple és molt similar a l’anterior. Però amb la diferència que hi ha una fase anòxica i una aeròbia més. Aquest fet és per aconseguir al màxim la desnitrificació (fase anòxica II) i una fase final aeròbia per acabar d’eliminar la MO que pugui haver quedat després de la desnitrificació en la fase anòxica.

Exemple 3:

El cas següent consta d’un reactor que actua amb una altra metodologia. La tecnologia s’anomena SBR (sequencing batch reactor). Un SBR funciona en discontinu havent-hi diferents fases. Una fase d’omplerta, reacció, sedimentació i buidat. Aquestes fases conformen un cicle que pot ser dissenyat de diferents maneres en funció de l’aigua a tractar i els nutrients a eliminar.

Un cicle on es produeixi l’eliminació de f`sfor, nitrogen i MO podria ser com el definit a continuació:

El cicle està definit de la següent manera (8 hores):

1. Fase d’omplerta

2. Fase anaeròbia, on es generen els sulfats

3. Fase aeròbia, s’eliminen els sulfats i MO. Es generen nitrats.

4. Fase d’omplerta

5. Fase anòxica, desnitrificació.

6. Fase aeròbia, es generen nitrats i es descomposa la MO no gastada en la fase anterior.

7. Fase d’omplerta

8. Fase anòxica, desnitrificació.

9. Fase aeròbia, es generen nitrats i es descomposa la MO no gastada en la fase anterior.

10. Sedimentació (anòxica, desnitrifació en cas d’existència de nitrats)

11. Buidat

Segons el tractament físic que s’utilitzi per desinfectar s’aconseguiran diferents rendiments. La filtració és per aigües amb cèl·lules procariotes, i l’aplicació d’UV assegura més mortalitat en tots els organismes que es trobin en les aigües.

Si no es té en compte el cost, a grans trets, segons diverses variables com cabal d’aigua, qualitat d’aquesta o distància fins el punt de consum, es triarà un o una combinació de tractaments.

El cost i preu del tractament també té una gran importància alhora de l’aplicació d’un o altre. Els tractaments químics són normalment més barats per un cabal petit d’aigua, ja que es necessita poc agent químic. Però si es tracten grans cabals d’aigua tractaments que necessitin una infraestructura més cara com el cas de l’ozó o UV, pot sortir a compte. És molt important tenir un bon coneixement de les característiques de l’aigua a desinfectar.

La gent no pot perdre l’atenció del que s’està dient i treure totes les qualitats del producte o la idea de la que es vol convèncer.

En fi que com a bon “camacu” que sóc i orgullós del que sóc, puc dir que en certa manera els estereotips encaixen prou bé en mi, igual que un de poble que baixa a Barcelona i es queda bocabadat amb el metro de la plaça Lesseps (jo em quedo al·lucinat també, però no del metro sinó de la plaça).En certa manera, tots som singulars dins la homogenitat.